
Resulta un poc paradoxal que es parli de la web 2.0 com a eina docent (al manco dins el període escolar) quan les nostres instal·lacions informàtiques a l'escola deixen molt que desitjar. Uns equips obsolets, una connexió ADSL tremendament insuficient, i manca de recursos tecnològics (projectors o pissarres digitals) fan que l'aplicació del docent 2.0 sigui complexa ara per ara.
Ara bé, això no ens pot desanimar a emprar eines de la web 2.0 (complementàries, és clar -perquè no podem obviar, que el paper del professor és insustituible-) com les xarxes socials (que ens permeten una comunicació més ràpida i completa) o els blocs, diaris o bitàcores que fan que l'usuari que abans consumia informació a internet s'hagi convertit en productor d'informació. Eines que a més de poder fer més atractiu pels al·lots l'adquisició de coneixement, faran que els alumnes aprenguin competències i destreses per cercar, recopilar i processar la informació, i finalment poder convertir-la en coneixement.
Ara per ara, aquest curs m'està creant molt de dubtes, positius, és clar!
Ara per ara, aquest curs m'està creant molt de dubtes, positius, és clar!

0 comentarios: